... Never kill yourself...M'explico, perquè no hi ha res millor a fer esperant el rodalies. Després de mesos de terror i angoixa en augment, una caòtica inauguració on ningú trobava el nord. La meva acreditació no apareix, no existeixo. La gent em pregunta coses, jo no sé. Donem pas indiscriminadament a gent mentre el festi comença a la sala contigua. Entrem a la sala i ocupem les butaques buides, a veure un biopic de senderisme que no m'interessa gens. Surto sanat.Al principi em recorda al despreocupament sanador de yuru camp, i més tard als somnis tendres i megalòmans de sora yori mo tooi basho. Em sento bé i penso que jo també puc escalar aquest everest. Llavors em trenca en mil trossos, perquè just m'hi havia baixat. Perquè el que pensava que seria un film sobre assolir el cim tractava sobre la impossibilitat de mantenir-se allà. Vida prolongada per la voluntat, i somnis que sobreviuen més enllà de tu. Si li he dedicat la meva vida al cinema, moriré pel cinema. Seguim!
